Pregària d'alta muntanya

 Una mica d'història:
...en aquells temps de reconquesta i lluita contra els moros, Guifré el Pilós escrivia la història de la repoblació de Catalunya asinglerat a les roques, monestirs i parròquies de la Valldelord. I aquí situem l'església de Sant Mamet, a la part oriental del monestir de Sant Pere de Graudescales.
Pels volts de l'any 960 el prevere Francismir del monestir de Sant Pere es va presentar a la Seu d'Urgell a l'assemblea presidida pel bisbe Guisart i el compte Borrell per demanar que es designés un abat per Graudescales. Allà es va decidir que fos el prevere Belló i, perquè el monestir pogués subsitir, li feren moltes donacions, entre altres, l'esglèsia de Sant Mamet, i les seves terres i vinyes.

Sant Mamet va ser un bisbe de França i va crear una sèrie de pregàries anomenades "rogatives" perquè Déu els deslliurés de tempestes, sequeres, incendis, pestes, animals salvatges i altres calamitats. Va ser un home ple de ciència i santedat que morí l'any 476.
Els caçadors i els bombers el tenen com a patró. La seva festa s'escau el dia 11 de maig i el refranyer diu: fins a sant Mamet no se'n va el fred.
En record a la devoció ancestral de sant Mamet a la nostra comarca, els Caçadors de Navès han posat una imatge de Sant Mamet a les roques on hi havia hagut la seva capella, tot buscant la protecció del Sant sobre les nostres contrades....

Com cada any, el segon cap de setmana de maig, els Caçadors de Navès i veïns fem la festa en honor a Sant Mamet.
Tot i que amenaçava pluja, vam poder fer tot el que teníem previst per passar una bona diada en gran companyia i un millor entorn.
De bon matí, vam marxar un grupet d'unes 12 persones vam enfilar el camí que va de Sant Lleïr cap a l'antiga ermita de Sant Mamet on, actualment, hi ha el sant dins un armariet penjat a la roca. El camí, apte per tothom, recorre els preciosos paratges de sota Taravil. Un cop als peus del Sant, com mana la tradició, se li renova el ramet de flors deixat l'any anterior. Aquest any l'escalador "accidental" i responsable de deixar les flors que va portar amb gran cura la Júlia, la benjamina del grup, va ser el seu pare Miquel. Havent acomplert l'objectiu de la caminadeta, vam recuperar les forces a la planella de sota, amb un bon esmorzar, i tot seguit vam refer el camí de tornada.
Ja a Sant Lleïr, la Carmeta ja ens tenia a punt el dinar. Una bona paella de muntanya, vedella estofada amb pinya i crema catalana! Per llepar-se els dits!! Vam fer una bona sobretaula i vam dirigir-nos cap a l'ermita de Sant Pere de Graudescales.
Quina preciositat! Sempre que hi vaig penso el mateix: quin privilegi poder gaudir d'aquesta joia romànica del segle X! Petita, bonica, senzilla i en un entorn espectacular!
Allà es va oficiar una missa en honor a Sant Mamet, es van cantar els goigs i, després, vam fer un berenar com n'hi ha pocs! Pa amb tomàquet i embotit, coca i xocolata, vi, aigua, cafè... brutal!
Doncs a esperar la propera i que ens guardi i protegeixi Sant Mamet!